The Catch Club (cançons de taverna)

Reunits a la seu del Club de Londres gaudien, com sempre, del bon menjar i cantaven les excel·lències de tota beguda espirituosa. Aquell vespre de finals de 1778, els membres, a més, votàven per a escollir el millor Catch de l’any.

Vine a sopar amb nosaltres i podràs saber-ne el resultat… i fins i tot esbrinar què és un Catch?

(Obres de Henry Purcell, Lufferton Atterbury, Thomas Arne i Garret Colley Wellesley).

Cançons

1 A catch in the play of the Knights of Malta (Henry Purcell (1659-1695))
2 Drink on (Henry Purcell (1659-1695))
3 Come, come, let us drink (Henry Purcell (1659-1695))
4 He that drinks is inmortal (Henry Purcell (1659-1695))
5 Jack, thou’rt a toper (Henry Purcell (1659-1695))
6 A loyal catch (Henry Purcell (1659-1695))
7 Full bags (Henry Purcell (1659-1695))
8 Once, twice, thrice (Henry Purcell (1659-1695))
9 Upon woman’s love. Ti woman makes us love (Henry Purcell (1659-1695))
10 The maid (Thomas Arne (1710-1778))
11 The house maids. As Dolly and Nan (Garret Colley Wellesley, Earl of Mornington (1735-1781))
12 My lady’s coachman (Henry Purcell)
13 The miller’s daughter (Henry Purcell)
14 A jolly fat friar (Garret Colley Wellesley, Earl of Mornington)
13 Sir Walter enjoying his damsel one night (Henry Purcell)
16 As t’other day Susan and Tom (Lufferton Atterbury (1740-1796))
17 Says Sue to Prue on a summer’s day (Garret Colley Wellesley, Earl of Mornington)

Sobre el Sandwich

Era algun dels anys del segle primer abans de Crist. Hillel el vell, un important rabí, va posar una barreja de nous, poma i espècies entre mig del que ara serien dues llesques de pa. Construïa així el primer entrepà conegut a la història de la humanitat.

El mediterrani oriental seria, doncs, el bressol d’aquesta costum d’envoltar el que sigui amb pa.

Uns quants anys més tard, a mitjans del segle XVIII, John Montagu (1718-1792), quart “earl” de Sandwich, (del bonic Sandwich del bonic districte de Dover de la, malgrat tot, bonica Anglaterra) va viatjar per Grècia i Turquia. Allà va poder tastar i sobre tot comprovar la versatilitat d’aquesta menja. Gran afeccionat als jocs de taula (avui en diríem gran ludòpata), va començar a demanar als seus assistents que l’hi posessin el menjar entre llesques de pa i així no haver-se d’aixecar de la taula de joc per endrapar. Els seus amics (cal suposar que grans ludòpates com ell) devien apreciar prou la idea i va començar a popularitzar-se demanar “el mateix que Sandwich”.

Imagineu-vos doncs una taverna a l’Anglaterra del segle XVIII amb una colla d’amics que s´ho passen bé menjant a la manera de Sandwich, cantant les excel·lències de vins i licors i explicant-vos les històries una mica marranes que cal esperar en una situació com aquesta en el país on Chaucer havia escrit “Els contes de Canterbury”.

(Per cert, el nostre John Montagu no solament ens ha llegat la forma definitiva del que nosaltres anomenem entrepà. Va ser també un il·lustre polític conegut per a ser tant incompetent com corrupte (mantenint així el llegat de tants polítics anteriors i fent de necessària baula en la cadena que ens permet gaudir del generós estol d’avui dia). I per si no n’hi hagués prou va donar nom a les illes Sandwich del Sud a l’oceà Atlàntic, en homenatge retut pel seu íntim amic el conegut viatger James Cook. El mateix Cook també va batejar amb el nom del nostre “earl” unes altres illes a l’oceà Pacífic, però afortunadament per elles es va acabar imposant el nom nadiu amb el que les coneixem avui, illes Hawaï).