Antoni Rico i Garcia, natural de Novelda (País Valencià), és llicenciat en Història Contemporània per la UA, en Antropologia Social i Cultural per la UB i Doctor en Història per la UdG. En 2019 va presentar la seua tesi doctoral “La influència del pensament de Joan Fuster en les cultures polítiques dels Països Catalans (1960-1992)”, dirigia per Ferran Archilés (UV) i tutoritzada per Àngel Duarte (UdG), qualificada com a Cumlaude. Ha publicat articles en revistes com Afers. Fulls de recerca i pensament, L’Espill, Eines, Índice Histórico Español, Revista del Vinalopó o Historia Actual onlilne. És autor dels llibres Història de Novelda. El passat d’un poble (Edicions Locals, 2011) i No tots els mals vénen d’Almansa. Una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans (El Jonc, 2013) i ha estat editor del llibre col·lectiu El pensament i l’acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster (El Jonc, 2017). És professor de secundària i batxillerat  i ha impartit classe diverses ocasions a la Universitat Catalana d’Estiu.

Joan Fuster i Ortells ha estat un dels intel·lectuals valencians més importants de la història. Com ja assenyalà Manuel Alcaraz, Fuster no ens va dir «què pensar» sinó «en què pensar». En què havien de pensar els valencians? En la llengua, el país, els països, la modernització d’una societat endarrerida i la construcció d’un subjecte nacional propi.

Aquest corpus teòric és el que anomenem «fusterianisme». Com tot pensament intel·lectual, el context històric és fonamental. Tota influència i recepció no és un element estanc sinó dinàmic. L’impacte de qualsevol intel·lectual es circumscriu a un moment històric. El present llibre analitza la influència del pensament nacional de Joan Fuster en les diferents cultures polítiques dels Països Catalans entre 1962 i 1992. Ho fa a partir d’un concepte molt concret: «cultura política». Superant els marges en què la ciència política situa el terme, la concepció històrica d’aquest serveix a l’autor per a resseguir cronològicament l’impacte de conceptes com «Països Catalans», «catalanitat», «valencianitat», «regionalisme», entre d’altres. La influència fusteriana va ser molt més transversal del que de vegades es pensa. Front a concepcions com «la història de les idees», Rico planteja l’anàlisi de «les idees en la història». I tot sempre partint de la premissa de què recepció no vol dir assumpció. Fuster impactà en tothom, en una societat que necessitava noves idees, nous plantejaments. L’antifranquisme el sacralitzà i el règim el criminalitzà. La Transició i l’autonomia van fer la resta.