Categoria: L'OLLA.

Escriure per sobreviure
Viure el procés sense enviar els nens a l’escola en calçotets bruts.

Volem o no la situació política actual ens destorba. A les xarxes el bombardeig de notícies és constant: ens omplen d’alegria, de ràbia, d’impotència, de por, d’esperança i de tristesa. Estem pendents de les pantalles. I si no ho estem nosaltres ho estan els que tenim al voltant. Tenim ganes de tranquil·litat, però també tenim ganes de que això es resolgui ja d’una vegada i que puguem tirar endavant. Tenim ganes de dir la nostra veritat, i de participar. I a vegades només volem oblidar-nos de tot això i tornar als temps en què la independència de Catalunya era el somni d’uns quants. Com ens en sortim sense deixar de rentar els plats, escoltar els nostres fills, les nostres parelles,… i dormir les hores que necessitem?
L’escriptura és una eina fàcil però molt eficaç per navegar en èpoques de trasbals, siguin individuals o col·lectives. Us explicarem perquè i us ensenyarem uns quants exercicis senzills que poden ajudar a gestionar les emocions, i que us facilitaran a trobar les paraules per això que necessiteu expressar.
La xerrada durarà una horeta. A l’acabar farem un taller curt d’una horeta més per qui vol provar algun exercici d’escriptura.

Ingrid Van Gerven
Sempre m’he sentit a gust amb la paraula escrita, sigui llegint o escrivint. Fa uns anys vaig travessar una crisi personal i vaig descobrir l’amistat i el suport incondicional que m’oferia el
meu diari. Des de llavors m’estic formant en tot el que té a veure amb l’escriptura com a eina d’introspecció i transformació d’un mateix. Sóc una enamorada i obsessiva de l’escriptura expressiva amb moltes ganes de compartir aquesta passió i la convicció que l’escriptura cura.
Sóc filòloga de formació i en temes d’escriptura expressiva m’he format al Therapeutic Writing Institute, centre de referència als EEUU. Sóc facilitadora acreditada pel Journal to the Self.

Més informació sobre els meus tallers:
https://escripturaexpressiva.wordpress.com/

Núria Noguera Colomé
En el meu cas, el valor expressiu i de transformació de mi mateixa ha estat indiscutible, amb l’escriptura. Justament, vaig començar a escriure en una època de forta crisi personal, també.
Però jo escric relats de ficció, perquè així puc reinterpretar la realitat a la meva manera, posar-hi distància. En un moment com el que estem vivint sento por, a vegades una mica d’eufòria, molta tristesa, ràbia. I necessito el meu espai per a transformar tot això en històries i somnis viscuts per altres persones, per fer i dir el que em doni la gana, amb llibertat, si més no la meva. Potser és una manera de fugir? No ho sé, però en tot cas és la meva, i molt saludable.

He participat en dos dels tallers que coordina la Íngrid. I ara mateix, en un grup més estable que n’ha sorgit. Gràcies a aquest fet, he après a explorar un altre tipus d’escriptura. He escrit sobre allò que és més real, he après el valor de la introspecció, a escoltar el que sento de veritat, i a compartir amb la resta de persones. He descobert el valor de la col·lectivitat, i és que la situació política actual ens afecta a tots i a totes, i els sentiments són col·lectius. Em dono la llibertat d’escoltar-me a mi mateixa, de respectar allò que sento a cada moment, i intento no exigir-me sentir diferent. I penso amb els altres, respectant també, les seves emocions.
L’Íngrid i jo ens vam conèixer justament en els cursos de l’Ateneu Barcelonès. Podem dir que l’escriptura, i ara també la lectura, ens ha unit. Estic molt contenta que m’hagi convidat a compartir aquest vespre, i aquí a Cardedeu, al Tarambana. Un plaer.

https://nuria73.blogspot.com.es/