Categoria: L'OLLA.
Pau Vallvé ens presenta el seu últim disc “Life vest under your seat”.

Entrades:
10 euros anticipades https://www.ticketea.com/entradas-concierto-pau-vallve-a-cardedeu/?published=true
12 euros a taquilla

“BIO

Així molt resumidament, els meus pares són mestres i sóc el gran de quatre germans. Vaig començar a tocar la bateria als 3 anys, a estudiar música als 6, a tocar en grups als 10, als 14 em vaig enamorar i als 15 vaig fer el meu primer disc (a la bateria, fent metal rollo Deftones / Korn / Sepultura). Als 16 vaig començar a donar classes de bateria en una escola i al local i a treballar també en altres feines més grises per pagar els instruments, material i locals d’assaig.

Als 18 va venir el desamor i la tristor i vaig deixar la bateria, vaig agafar la guitarra i em vaig convertir en un putu cantautor. Vaig començar a gravar-me i produir-me els meus propis discs tristos a l’habitació de casa els meus pares, just quan vaig començar la carrera de Belles Arts. Vaig estar un temps bastant al pou, sí… Després d’uns anys de gravar discos i discos que encara estan en calaixos, aprenent a gravar, a composar i a escriure, als 21 de tot aquest material gravat durant anys va sortir-ne el “Postdiluvian“, disc inèdit, cantat en anglès macarrònic, que dura 80 minuts i és fosc a matar. I arrel d’aquest disc, que va córrer en CD-R entre la gent propera, un any després, als 22 em van encarregar fer la meva primera banda sonora de cinema, per a la pel·lícula “Zulo“, i després vaig començar a fer músiques per a publicitat i televisió.

Als 23 vaig posar-me a estudiar producció i postproducció d’àudio i als 24 vaig començar més en sèrio a fer gires de concerts dels meus discs al crear el meu projecte sarcàstico-humorístic “Estanislau Verdet“. Als 25 va tornar a aparèixer l’amor i als 26 vaig engegar el meu propi estudi de gravació en uns baixos de Gràcia. Als 27 vaig matar el projecte Estanislau Verdet després de dos discs, perquè s’estava fent massa gros i vaig muntar el meu propi segell discogràfic, Amniòtic Records, per re-editar el disc d’u_mä (un projecte que vam fer junts amb la Maria Coma).

Als 28 ja vaig començar a firmar els discos sota el meu propi nom (als 28 el “2010” i als 30 el “de bosc“), i alhora vaig decidir deixar de fer les feines que no m’agradaven (publicitat, classes, etc.) i des de llavors, per poder pagar els meus discs i gires, vaig dedicar-me a fer produccions de discs d’altres grups al meu estudi, a composar bandes sonores per a cinema, a dirigir el segell discogràfic i a tocar en directe amb altres projectes com Maria Coma (a la bateria), Standstill (al vibràfon i percussions) o Inspira (a la bateria) fins que als 32, després d’uns 6 anys sense haver parat ni fet vacances, vaig explotar, em vaig saturar i vaig decidir deixar-ho i tancar-ho tot, agafar els quatre calers que havia estalviat i marxar a viure a Banyoles en una caseta amb gallines per escriure en calma el disc: “Pels dies bons“.

Als 33 vaig editar aquest disc (Pels dies bons) i vaig decidir fer-ho tot al marge de la indústria i dels cercles comercials, autoeditant-me, autofabricant-me manualment les còpies (amb estampació i catrons, un a un), auto-gestionant-me (fent-me el management, la logística, la producció i la comunicació) i venent el disc als concerts i per correu. La cosa, al contrari del que esperava, va créixer moltíssim i vaig començar a poder viure exclusivament d’això per primer cop després de 14 discs. Al final va acabar sent una gira de 90 concerts (gira espanyola i europea incloses) i totes les còpies venudes tant en vinil com en cd (2.500!). A l’acabar la gira d’aquest disc vaig posar fi al meu parèntesi banyolí i vaig tornar a viure a Barcelona.

Als 34, per tancar el cercle d’aquest disc, el setembre de 2015, vaig organitzar una gira europea de concerts una mica especial. 15 concerts a 15 ciutats en 15 dies. De Barcelona fins a Sèrbia. Tocant als menjadors de la gent que m’acollia i desplaçant-me amb cotxes compartits. La gent que venia de públic no pagava entrada, sinó que portava menjar per compartir després del concert. M’acompanyava el Joan Solé amb qui vam gravar-ho tot. Finalment tot el material va veure la llum com a web-sèrie-documental de 14 capítols

Just al tornar de la gira europea, encara amb 34, va tornar a aparèixer l’amor i ara, al cap d’un any i ja amb 35, vaig editar el meu 15è disc, el 4t sota el meu nom, titulat “Abisme cavall hivern primavera i tornar“. Un disc doble, amb 22 cançons, on vaig seguir amb l’auto-gestió: autoeditant-me el disc i aquest cop també autodistribuïnt-me’l. La gira d’aquest disc va durar un any i mig amb més de 80 concerts!

A l’acabar aquesta gira, ja amb 37 anys, per immortalitzar la banda que m’havia acompanyat i deixar enregistrades les cançons tal i com les tocàvem actualment als concerts vaig editar dos discos: “COSTA-ROJA (Sessions d’assaig al mig del no-res)“, amb les cançons que més havíen canviat amb els anys; i “CONCERT 2018“, l’enregistrament del concert final a Barcelona aquell mateix any.

I ara just acabo de publicar el meu 16è disc, el 5è signat amb el meu nom. Es titula “Life vest under your seat” i em fa molta il·lusió la gira que començarem en breu per presentar-lo!”